El poder de decidir

A la nostra societat li costa molt parlar de la mort i encara més si ens referim a la pròpia. Passa la vida mentre prenem un munt de decisions importants sobre aspectes diversos: la feina, la criança, on vivim i amb qui, els tipus de relacions que volem establir… la nostra cultura i societat ens permet escollir de manera autònoma i independent sobre quasi bé tots els aspectes de la nostra vida. És cert que això suposa una gran responsabilitat però aquest poder ens fa lliures com a éssers humans, ens fa sentir que tenim poder i control sobre el nostre destí. També, fins i tot, se’ns permet decidir com volem afrontar el nostre procés d’envelliment, de malalties i de morir. No obstant això, ens costa molt agafar les regne sobre aquests darrers aspectes… per què?

Possiblement estigui relacionat amb el tabú i l’estigma que envolten aquests conceptes. Tot allò que resta amagat o silenciat s’omple de mites i falses creences que fan difícil poder reflexionar-hi amb claredat. A més, si són temes “prohibits” no podem compartir-los, resta com alguna cosa individual i així és més difícil ja que les persones necessitem compartir opinions i coneixements per poder arribar a fer-nos una idea pròpia. D’altra banda, està la por, natural i tan humana, que sentim cap a lo desconegut i incert. I hem de reconèixer que quan parlem de vellesa, malaltia i mort, sempre parlem d’un futur del qual no sabem l’esdevenir. Al nostre cervell sempre li ha costat una mica més planificar a llarg termini sobre coses que li espanten. Per últim, la manca d’informació o el desconeixement sobre els nostres drets també dificulta la presa de decisions en aquest sentit.

Arribat a aquest punt podríem pensar que si tan difícil és, millor deixar-lo córrer, no pensar-hi més i que sigui el que sigui sense la nostra intervenció. El problema és que això ens fa més febles davant les situacions, situa la responsabilitat del nostre procés en terceres persones i ens proporciona una manca de control que pot fer disparar emocions més difícils de gestionar com l’ansietat o la desesperança.

Tenim el dret legal i el poder personal de decidir i això és meravellós per a nosaltres i per les persones que ens envolten. Disposem de diferents eines i recursos que ens ajudaran a iniciar el procés de reflexió necessari per fer-ho. 

A Catalunya l’envelliment actiu és un objectiu que fa ja uns anys va establir el Govern i ofereix activitats i recursos per poder tenir un envelliment on la persona té un paper actiu a la societat. Els i les padrines no han de quedar-se a casa tancats sinó que poden participar a la comunitat i aportar la seva saviesa i experiència. També poden iniciar un procés de reflexió amb la família sobre com, on i amb qui volen viure aquesta etapa de la vida. Sorgeixen nous models de convivència i nous tipus de residències de gent gran on se prioritza l’autonomia i independència de la persona.

Amb el diagnòstic d’una malaltia s’inicia un procés que obliga a valorar informació i a prendre decisions sobre com gestionar la malaltia. Pacients i professionals de la salut han de dialogar, valorar i decidir la manera de fer front a la malaltia i tot el que implica: tipus de tractament i canvis en l’estil de vida, tenint en compte el diagnòstic i les preferències informades del pacient. És el que es coneix com a decisions compartides. 

També tenim l’eina de decisions al final de la vida que s’adreça a les persones majors de 18 anys i pretén explicar què s’entén per atenció al final de la vida i quines situacions es poden donar quan es pateix una malaltia en fase avançada. També ofereix informació sobre el tipus d’atenció que es pot rebre, així com elements de reflexió que ajudin les persones a identificar les seves preferències, tenint en compte els seus valors i desitjos, i a expressar-les anticipadament per decidir com volen viure l’etapa final de la seva vida.

Com a moltes altres, la nostra associació, com a entitat d’acompanyament al final de la vida i de suport al dol oferim també assessorament a les persones que ho necessiten perquè se sentin empoderades fins l’últim moment de la seva vida.