Cinc anys de COVID-19: l’ombra persistent d’una pandèmia
Junta de l’Associació
Aquest 2025 es compleixen cinc anys des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19. Tot i que el focus de l’atenció pública s’ha desplaçat cap a altres temes, per a milers de persones la malaltia no ha quedat enrere. La Covid persistent continua sent una realitat que afecta la qualitat de vida de moltes persones i suposa un repte per als professionals de la salut.
Què sabem avui sobre la Covid persistent?
La Covid persistent, també anomenada Long Covid o condició post-Covid, es caracteritza per símptomes que persisteixen durant setmanes, mesos o fins i tot anys després de la infecció inicial. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la reconeix com una entitat clínica amb una àmplia varietat de símptomes, entre els quals destaquen la fatiga extrema, les dificultats cognitives («boira mental»), la disautonomia, les alteracions respiratòries i cardiovasculars i el dolor musculoesquelètic.
Estudis recents indiquen que entre un 10 i un 20% de les persones que han passat la Covid-19 poden desenvolupar Covid persistent, una xifra que posa de manifest la necessitat d’estratègies d’atenció a llarg termini. Tot i que s’han fet avenços en la comprensió d’aquesta condició, el seu origen continua sent objecte d’investigació. S’apunten factors com la persistència viral, una resposta inflamatòria desregulada o l’afectació del sistema immunitari.
L’impacte en la vida quotidiana.
Els pacients amb Covid persistent sovint es troben amb dificultats per continuar amb la seva vida laboral i personal. La manca d’energia i els problemes cognitius fan que tasques quotidianes com llegir, conduir o fins i tot mantenir una conversa siguin esgotadores. A més, la manca de reconeixement social i, en alguns casos, mèdic, agreuja la seva situació.
En aquest context, el suport mèdic i psicosocial és essencial. Especialitats com la neurologia, la fisioteràpia, la rehabilitació respiratòria i la psicologia tenen un paper clau en l’acompanyament dels pacients.
Reptes i necessitats pendents.
Malgrat els avenços en el reconeixement de la Covid persistent, encara hi ha molta feina a fer:
• Accés a diagnòstic i tractament: Molts pacients han de recórrer a especialistes privats per obtenir un diagnòstic i un tractament adequat. Calen protocols unificats i més unitats d’atenció multidisciplinària.
• Investigació i noves teràpies: És urgent invertir en recerca per entendre millor els mecanismes de la malaltia i trobar tractaments específics.
• Suport social i laboral: La incapacitat temporal o permanent derivada de la Covid persistent ha de ser reconeguda per garantir el dret a prestacions i adaptacions laborals.
Un compromís de tots.
Cinc anys després, la Covid-19 ha deixat empremtes profundes en la nostra societat. La Covid persistent ens recorda que la pandèmia no ha acabat per a tothom i que cal seguir treballant per donar suport als afectats. La implicació de les administracions, la comunitat científica i la societat és clau per avançar en el reconeixement i la millora de la qualitat de vida de les persones afectades.
